Programa
Dia 1 · 15 d’octobre de 2024 · Visites de camp
Entà toti es participaires
9.00 – 18.00
S’organizaràn diuèrses visites de camp as Pirenèus catalans. Dues gesseràn de Puigcerdà e ua de Barcelona. Entà mès informacion, trobaratz eth programa des visites de camp mès tà deuant.
Entàs membres d’Euromontana e de NEMOR
9.00 – 15.00
S’a organizat ua visita de camp de durada mès cuerta ena Cerdanha entàs membres d’Euromontana e NEMOR. Tanben i son benvengudi participaires que non ne siguen membres, mès que volguen préner part en ua visita mès cuerta.
15.00 – 16.00
Assemblada Generau de NEMOR (solament entàs membres de NEMOR). Sedença: Casino Teatre Ceretà
16.00 – 18.00
Assemblada Generau d’Euromontana (solament entàs membres d’Euromontana). Sedença: Casino Teatre Ceretà
Punt de gessuda: Barcelona, passeg de Lluís Companys, 3 (estacion de mètro Arc de Triomf) | Orari de 09.00 a 17.30
Era Val de Núria ei ua val pirenenca plaçada ena comarca deth Ripolhés. Se tròbe a ua nautor de 1.964 mètres sus eth nivèu dera mar, entornejada de tucs de lèu 3000 mètres, e ei solament accessible a trauès d’un tren cremalhèra o a pè.
Eth cremalhèra a un recorrut de 12,5 km e susmonte un desnivèu de mès de 1.000 mètres. Ena val, i a un lac artificiau e eth Santuari dera Mair de Diu de Núria. Era glèisa actuau s’inaugurèc er an 1911. Pòc dempús, s’i ahigec er otèl.
Era estacion de montanha Vall de Núria ei gerida per Torisme e Montanha de Ferrocarrils dera Generalitat de Catalonha. En iuèrn, era Val de Núria se convertís en ua estacion d’esquí de caractèr familhau. Ena prima, era tardor e er ostiu, era estacion compde damb autes activitats ludiques entà gaudir der entorn.
Programa
Se recomane portar abric, bòtes de montanha, mericles de solei e proteccion solara.
09.00 | Gessuda de Barcelona, passeg de Lluís Companys (estacion de mètro Arc de Triomf)
11.10 | Gessuda deth cremalhèra en direccion tà Núria. Arturada en Fontalba
12.00 | Arribada ena val de Núria. Visita guidada ara Val de Núria:
- Patrimòni culturau, istoric e religiós: installacions e bastisses
- Gestion mieiambientau: Ecovall
- Espaci d’òci:
- Pujada ath teleferic Coma del Clot
- Visita ar Alberg Núria
- Visita ath guardader: parc naturau e linha cremalhèra
13.30 | Dinar en restaurant Racó de la Vall – Menú deth Ripolhés
15.35 | Baishada damb eth cremalhèra tara estacion de Ribes Enllaç
16.15 | Arribada tara estacion de Ribes Enllaç
17.30 | Arribada tà Puigcerdà. Punt d’arribada: Hotel del Prado (carretèra de Llívia, 1), Puigcerdà
Punt de gessuda: Hotel del Prado (carretèra de Llívia, 1), Puigcerdà | Orari de 09.00 a 18.00
Eth Palhars Sobeiran ei ua comarca plaçada en còr des Pirenèus catalans e ei un destin fòrça apreciat pes aimants dera natura. Es sòns pòbles, damb era arquitectura tradicionau de pèira e tets de lòsa, gahen era esséncia d’aguest entorn. Ath delà, es activitats que s’i amien a tèrme, coma er esquí, es rotes de corsèra, era escalada o eth rafting, atrèn nombrosi visitaires, tant en ostiu coma en iuèrn.
Era visita de Puigcerdà se harà damb autobús e eth trajècte aurà ua durada d’ora e mieja apuprètz. En aguesta gessuda se visitaràn sustot iniciatives locaus, coma un negòci vinculat ath mon dera husta e era construccion, un chai que produsís vins de nautada o eth Musèu deth Pastor, a on mos parlaràn dera Escòla de Pastors e deth Parc Nacionau d’Aigüestòrtes. Dempús de dinar en un restaurant a on tastaram codina locau, visitaram eth pòble de Llessui.
Programa
09.00 | Gessuda de Puigcerdà. Hotel del Prado (carretèra de Llívia, 1)
11.00 – 11.45 | Visita tà Fustes Sebastià en Rialp
12.00 – 12.45 | Visita ath Celler Batlliu de Sort, en Batlliu de Sort, un projècte d’elaboracion de vins de nauta montanha
13.00 – 15.00 | Dinar en restaurant Lo Pigall de Llessui, a on se poderà gostar er anhèth dera val d’Àssua e es dessèrts “Filiberto”, creadi per aguest madeish restaurant.
15.15 – 16.00 | Visita ar Ecomusèu des Pastors dera Val d’Àssua, en Llessui. Eth musèu ei ua installacion deth Parc Naturau dera val d’Àssua a on s’expliquen es activitats que s’amien a tèrme en parc. Se pòt connectar damb un brèva explicacion de çò qu’ei era Escòla de Pastors e Pastores de Catalonha.
16.00 | Gessuda
18.00 | Arribada tà Puigcerdà. Punt d’arribada: Hotel del Prado (carretèra de Llívia, 1) Puigcerdà
Punt de gessuda: Hotel del Prado (carretèra de Llívia, 1), Puigcerdà | Orari de 08.00 a 14.30
Aguesta visita s’amie a tèrme especiaument entà membres de NEMOR e d’Euromontana, per çò que pera vrespada se debanaràn es assemblades de sòcis respectius.
Era Cerdanha ei ua comarca plaçada enes Pirenèus catalans, a uns 1.100 mètres de nautor e ena entèsta der arriu Segre. Se caracterize per èster ua comarca montanhuda damb ua plana nauta unica enes Pirenèus, compde tengut que non n’i a cap auta d’ua magnitud similara. Era capitau de comarca ei Puigcerdà, a on se desvolòpe er EMC2024.
Aguesta visita serà era mès cuerta, solament de maitin, e se gesserà de Puigcerdà. Se visitarà era farmacia de Llívia. Aguesta farmacia d’origina medievau, probablament era mès anciana conservada en Euròpa, siguec fondada tà començaments deth sègle XV. Ara a estat convertida en un musèu municipau. Dempús se visitarà eth Molí de Ger, a on s’elabòren hormatges damb lèit pròpria dera Cerdanha, e fin finau se visitarà er Otèl Cerdanha EcoResort en Prullans.
Programa
08.00 | Gessuda en autobús de Puigcerdà tà Llívia. Hotel del Prado (carretèra de Llívia, 1)
08.30 | Hospital de Cerdanya. Ei eth prumèr espitau transfronterèr d’Euròpa. Era idèa d’un espitau comun transfronterèr que da servici ara poblacion de Cerdanha e Capcir gessec tà finaus deth decenni de 1990 e se hec realitat mercés ara creacion d’un nau tipe d’entitat de dret public europèu: era agropacion europèa de cooperacion territoriau (AECT).
09.30 | Visita ara farmacia de Llívia. D’origina medievau, segurament ei era farmacia mès anciana que se conserve en Euròpa. Fondada tà començaments deth sègle XV, se reconvertic en musèu municipau, qu’ara acuelh ua colleccion de caishes de husta reneishentistes damb retrats de sants e diferentes personalitats, pòts de farmacia des sègles XVI-XVIII e un armari barròc talhat per Josep Sunyer. Tanben conten ua bibliotèca damb airines de laboratòri, ancians remèdis, preparacions, libres de formules, etc.
11.00 | Visita ath Molí de Ger (damb tast de hormatges). Era Molí de Ger (molin de haria) ei un mas que istoricament s’auie dedicat a mòler eth forment entà hèr-ne haria, ua activitat que combinauen damb era agricultura e era ramaderia. Ei aguesta darrèra activitat era que, generacion darrèra generacion, a suberviscut enquia aué.
12.00 | Visita ar Hotel Cerdanya EcoResort en Prullans
13.00 | Dinar en EcoResort
14.30 | Arribada tà Puigcerdà. Punt d’arribada: Casino de Puigcerdà (plaça de Barcelona, 3), Puigcerdà
Moderadora: Sarah Watson
En Casino Teatre Ceretà i aurà servici d’interpretacion ar anglés, francés, catalan e castelhan.
Dia 2 · 16 d’octobre de 2024 · Congrès
Sedença: Casino Teatre Ceretà
08.30 | Inscripcion
09.00 | Inauguracion oficiau
Jordi Gassió Borràs, baile de Puigcerdà
Jean-Louis Cazaubon, Vicepresident entara Sobirania Alimentària, era Viticultura e era Montanha, Region Occitània
Víctor Puga López, secretari de Territòri, Urbanisme e Agenda Urbana, Generalitat de Catalunya
Francés Xavier Boya Alòs, secretari generau entara Escomesa Demografica, Govèrn d’Espanha
Juan Andrés Gutiérrez, president d’Euromontana
10.00 | Comunicacion “Economia smart”
Genís Roca, president dera Fundació.cat
11.00 | Pausa-cafè
11.30 | Taula redona de naut nivèu - Escomeses entàs economies de montanha en un contèxt de transicion
Francés Xavier Boya Alòs, secretari generau entara Escomesa Demografica, Govèrn d’Espanha
Herbert Dorfmann, deputat deth Parlament Europèu
Amaia Barredo, conselhèra d’Alimentacion, Desvolopament Rurau e Pesca, Govèrn Basc
Jean-Louis Cazaubon, Vicepresident entara Sobirania Alimentària, era Viticultura e era Montanha, Region Occitània
Eva Fiter Cirera, directora der Institut entath Desvolopament e era Promocion deth Naut Pirenèu e Aran
13.00 | Pausa-dinar
14.30 | Comunicacion “Eth futur des cadees de valor de montanha en Euròpa”
Thomas Egger, director dera Associacion Soïssa de Regions de Montanha
15.15 | Comunicacion “Conciliar eth desvolopament territoriau damb eth declin demografic”
Enrique Garcilazo, cap adjunh dera Division de Desvolopament Regionau e cap dera Unitat Rurau deth Centre entara Enterprenedoria, es Pimes, es Regions e es Ciutats dera OCDE
16.00 | Pausa-cafè
16.30 | Talhèrs part 1 - Iniciatives inspiradores
Talhèr 1 – Com aportar mès valor as productes agricòles de montanha? (1/2)
Sedença: Sala de l’Arxiu Comarcal
Xavier Farré, representant dera Associacion de Defensa Vegetau des Pirenèus
Jérémie Bosch, responsable d’Ahèrs de Montanha, La Coopération Agricole
Cristina Stuffer e Elisa Hölzl, investigadores en encastre economic, Institut de Recèrca Economica, Cramba de Comèrç de Bozen
Mar Delgado-Serrano, titulara de cagira, Universitat de Còrdoba
Talhèr 2 – Era transformacion des matèries prumères: com retornar eth sector segondari as territòris de montanha? (1/2)
Sedença: Casino Teatre Ceretà
Anna Puigcercós, directora gerent, Cadí
Marie-Thérèse Chaupin, coordinadora e delegada de Relacions Europèes, ATELIER-Laines d’Europe
Joël Maitia, cap de projècte, Euròpa e Cooperacion Transfronterèra, Agéncia des Pirenèus
Leonardo La Rocca, director de Projèctes e d’Innovacion, CISA Consulting & Giuditta Mascetti, directora junior de Projèctes, CISA Consulting
(amb interpretacion)
Talhèr 3 – Com pòden profitar eth potenciau dera digitalizacion es economies de montanha? (1/2)
Sedença: Biblioteca
Natia Chopliani, sosdirectora executiva, Hilat entath Desvolopament Sostenible des Zònes de Montanha deth Caucàs
Gorka Altuna Fernández, engenhaire forestau, HAZI
Danijel Bertović, gerent, Sensum Consulting
Eisharc Jaquet, gerent, Arantec
Talhèr 4 – Com fomentar er esperit enterpreneire en un contèxt de declin demografic? (1/2)
Sedença: Museu Cerdà
Lluís Rabaneda, gerent, RocRoi
Adriana Cantos, representanta dera associacion Empresariat Cerdanya
Elena Badeanschi, responsabla de Projèctes Internacionaus, Federacion de Cooperatives deth Trentin
Session entà responsables de politiques (solament damb invitacion)
Sedença: sala des intervenents, ath costat deth Casino Teatre Ceretà
Aguesta session, celebrada dehòra dera amassada generau e moderada per Euromontana, ei ua escadença entàs responsables de politiques que participen en Congrès Europèu dera Montanha entà trapar-se e compartir es sues visions sus promocion dera cooperacion interregionau e parlar des sues expectatives e prioritats en contèxte des institucions europèes acabades de renauir.
18.15 | Finau deth dia 2
18.30 | Eveniment culturau en Musèu Cerdà de Puigcerdà, seguit d’un coctèl de benvenguda
Dia 3 · 17 d’octobre de 2024 · Congrès
Sedença: Casino Teatre Ceretà
09.00 | Benvenguda e introduccion ath dia 3
09.15 | Comunicacion “Era naua estrategia catalana entàs zònes de montanha”
Carlos Guàrdia Carbonell, director generau de Politiques de Montanha, Generalitat de Catalunya
10.00 | Talhèrs part 2 - Debats interactius
Talhèr 1 – Com aportar mès valor as productes agricòles de montanha? (2/2)
Sedença: Sala de l’Arxiu Comarcal
Talhèr 2 – Era transformacion des matèries prumères: com retornar eth sector segondari as territòris de montanha? (2/2)
Sedença: Casino Teatre Ceretà
Talhèr 3 – Com pòden profitar eth potenciau dera digitalizacion es economies de montanha? (2/2)
Sedença: Biblioteca
Talhèr 4 – Com fomentar er esperit enterpreneire en un contèxt de declin demografic? (2/2)
Sedença: Museu Cerdà
11.45 | Pausa-cafè
12.15 | Comunicacion “Trabalhar damb e entara natura enes zònes de montanha”
Ulrike Müller, deputada deth Parlament de Bavièra
13.00 | Comunicacion “Méter es fondaments entara artenhuda: com atrèir e retier trabalhadors?”
Joan Martí, director d’Estrategia Empresariau, ACCIO (agéncia publica entara competitivitat dera enterpresa catalana), Generalitat de Catalonha
13.45 | Pausa-dinar
15.00 | Talhèrs part 1 - Iniciatives inspiradores
Talhèr 5 – Trabalhar damb era natura: com repensar eth torisme enes zònes de montanha? (1/2)
Sedença: Sala de l’Arxiu Comarcal
Dr. Konstantinos Zapounidis, cap deth Departament de Gestion de Projèctes e Programes, Pieriki Anaptixiaki S.A.-O.L.A, agéncia de desvolopament locau
Adrian-Radu Rey, president, RoMontana (Associacion Nacionau Romanesa entath Desvolopament Rurau enes Zònes de Montanha)
Ricard Palou, responsable de Marketing e Comunicacion, FGC Torisme
Emmanuelle George, investigadora, INRAE (Institut Nacionau de Recèrca entara Agricultura, era Alimentacion e eth Miei Ambient, França)
Talhèr 6 – Trabalhar entara natura: com quantificar e remunerar es servicis ecosistemics des activitats agropecuàries? (1/2)
Sedença: Casino Teatre Ceretà
Elena Górriz, codirectora – Socioeconomia e Governança de Sistemes Ruraus, CTFC (Centre de Sciéncia e Tecnologia Forestau de Catalonha)
Raphaële Charmetant e Anne Rouquette, responsables de Pasturatge, Cramba d’Agricultura d’Occitània
Josep Milà Puigdomènech, biologista, Burèu Tecnic deth Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca e Alimentacion, Generalitat de Catalunya
Marc Garriga Lujan, director, Parc Naturau deth Naut Pirenèu
(amb interpretacion)
Talhèr 7 – Qué hè atractives es comunitats de montanha? Ei solament er accès as servicis? (1/2)
Sedença: Biblioteca
Isabel Guasch, gerent, Làctics L’Esquella
Laia Ciuraneta Martí, membre dera Aligança d’Entitats de Hemnes Ruraus – Fondacion PIMEC, Associacion peth Desvolopament Rurau (ADR)
Sotiris Tsoukarelis, fondador e president, "The High Mountains" Cooperativa
Kjell Overvåg, professor, Universitat de Sciéncies Aplicades der Interior de Norvègia
Talhèr 8 – Despassar es barrères que limiten er atractiu: com hèr tèsta as dificultats d’accès ar abitatge e ara tèrra? (1/2)
Sedença: Museu Cerdà
Débora Serrano Martínez, gerent e fundadora, Realserma Rural
Ilaria Zorzi, doctoressa e gestora de projèctes, Bluebiloba, start-up d’innovacion e institucion derivada dera Universitat de Florença
Elisabeth Tuà Sardà, coordinadora d’Accions dera Direccion Generau d’Organizacion deth Territòri, Urbanisme e Arquitectura
Region Occitània, nòm deth reportaire tà confirmar
16.45 | Pausa-cafè
17.15 | Session de micròfon dubèrt & sessions parallèles
Session de micròfon dubèrt: apréner des mauparats entà auançar
Dubèrt a toti es participaires dins era zona de paus en plaça del Call!
Moderador: Enrique Nieto, cap adjunh dera equipa, Burèu de Sosten ath Pacte Rurau, UE
Soent celebram es bones practiques e es iniciatives qu’an succès, mès ara ora d’aprener-ne causes, parlam pòc des dificultats a qu’auem agut de hèr tèsta. Aguesti mauparats son leçons precioses que mos pòden ajudar a auançar, sustot ara ora d’agir en naui encastres tematics que contribuïssen ara vision a long tèrme dera UE entàs zones ruraus.
Ei per açò que Euromontana e eth Pacte Rurau dera Union Europèa vòlen méter en relèu aguestes experiéncies en XIII Congrès Europèu dera Montanha. Dempús d’un dia de conferéncies fòrça esclairantes, te convidam a junher-te a nosati en un ambient mès informau e relaxat damb era tòca de compartir es escomeses a qu’as agut de hèr tèsta, parlar des diferentes manères de sosmontar-les e apréner d’experiéncies passades.
Auem premanit ua suspresa entàs tres prumèrs participaires que trinquen eth gèu!
Reünion LIFE PYRENEES4CLIMA
Restrenhuda as sòcis de PYRENEES4CLIMA (sedença: Biblioteca)
Eth projècte estrategic PYRENEES4CLIMA a per tòca abordar es escomeses qu’eth cambiament climatic presente enes Pirenèus. I participen mès de 40 entitats de pertot des Pirenèus. Coordine eth projècte era Comunitat de Trabalh des Pirenèus (CTP) a trauès der Observatòri Pirenenc deth Cambiament Climatic (OPCC). Se tracte dera reünion tecnica de coordinacion biannau entà compartir es auanci deth projècte e, en particular, mostrar coma s’an implementat 33 accions d’adaptacion en territòri.
Reünion deth grop de trabalh de NEMOR sus educacion
Restrenhuda as membres de NEMOR (sedença: sala des intervenents, ath costat deth Casino Teatre Ceretà)
Eth grop de trabalh de NEMOR sus educacion s’amassarà pendent eth Congrès Europèu dera Montanha entà tractar diferentes iniciatives educatives. Eth subjècte principau serà eth desvolopament d’ua prepausa MSCA DN restacada damb es economies de montanha.
Reünion deth grop de trabalh de NEMOR sus agrodiversitat
Restrenhuda as membres de NEMOR (sedença: sala des intervenents, ath costat deth Casino Teatre Ceretà)
Eth grop de trabalh de NEMOR sus agrodiversitat s’amassarà pendent eth Congrès Europèu dera Montanha damb era amira d’explorar possibles collaboracions entà futurs projèctes de recèrca. Era tòca deth grop ei dar responsa a importantes escomeses sociaus dera agricultura e es sistèmes alimentaris europèus e globaus mejançant era redescubèrta de races animaus e varietats de plantes tradicionaus.
18.30 | Finau deth dia 3
20.00 | Sopar de gala - Hotel del Prado
Dia 4 · 18 d’octobre de 2024 · Congrès
Sedença: Casino Teatre Ceretà
09.00 | Benvenguda e introduccion ath dia 4
09.15 | Comunicacion “Ath delà deth contèxt locau: com profitar es nèxes urbans en encastre rurau?”
František Kubeš, cap deth Departament de Desvolopament Estrategic e Cooperacion, Ajuntament de Brno
10.00 | Talhèrs part 2 - Debats interactius
Talhèr 5 – Trabalhar damb era natura: com repensar eth torisme enes zònes de montanha? (2/2)
Sedença: Sala de l’Arxiu Comarcal
Talhèr 6 – Trabalhar entara natura: com quantificar e remunerar es servicis ecosistemics des activitats agropecuàries? (2/2)
Sedença: Casino Teatre Ceretà
Talhèr 7 – Qué hè atractives es comunitats de montanha? Ei solament er accès as servicis? (2/2)
Sedença: Biblioteca
Talhèr 8 – Despassar es barrères que limiten er atractiu: com hèr tèsta as dificultats d’accès ar abitatge e ara tèrra? (2/2)
Sedença: Museu Cerdà
11.45 | Pausa-cafè
12.15 | Taula redona de clauson - “De cap a ua huelha de rota entà ues economies de montanha prospères e resilientes”
Laura Gascón Herrero, responsabla d’Ocupacion e Desvolopament Locau dera província de Teròl e membre deth grop de coordinacion deth Pacte Rurau dera UE
Anna Giorgi, directora, Centre d’Estudis Aplicadi entara Gestion Sostenibla e era Defensa dera Montanha (GeSDiMont)
Eva Garcia Balaguer, coordinadora der Observatòri Pirenenc deth Cambiament Climatic (OPCC), Consòrci dera Comunitat de Trabalh des Pirenèus (CTP)
Bernat Claramunt López, investigador en Centre de Recèrca Ecologica e Aplicacions Forestaus (CREAF), professor ena Universitat Autonòma de Barcelona e coordinador de NEMOR (Hilat Europèu de Recèrca en Montanha)
13.15 | Declaracion finau e paraules de clauson
Euromontana
Carlos Guàrdia Carbonell, director generau de Politiques de Montanha, Generalitat de Catalunya
13.45 | Pausa tà dinar
Pendent toti es dies deth congrès se poderà visitar eth campanau e es rèstes dera glèisa de Santa Maria de Puigcerdà (carrèr Major, 46 de Puigcerdà) en tot mostrar era acreditacion deth congrès. Orari: de 10 h a 19 h
Entà quinasevolha informacion, contactatz damb info@euromontana.org